Arxiu de la categoria: El camí

Tin i Dus nord enllà.

Tin acostuma a mirar per la finestra i hi veu una paret, un pati de llums i, a tot estirar, roba penjada d’uns quants fils. Dus, al contrari, té un vast horitzó davant seu: camps de conreu –horta-, algun edifici … Continua llegint

Publicat dins de Nantes, Oxford | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La llibreta de Tin i Dus.

Primer diuen que van ser els suports d’argila i una mena de segells per tancar acords comercials i subscriure la propietat de la terra. Simple constància de la feina feta o de la feina per fer. Símbols cuneïformes, jeroglífics i … Continua llegint

Publicat dins de El camí, Llibreta, Vall d'Aran | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Tin i Dus amb dos fulls en blanc.

Quan recuperis tots els fragments d’aquest naufragi que és la memòria, d’aquests parracs ja no en direm corbates, d’aquesta espelma ja no en direm llum. “Tot torna a començar”, Mishima. Dos fulls, el de Tin i el de Dus, dos … Continua llegint

Publicat dins de Banda sonora, Cert, clar i breu, El camí, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Tin i Dus tenen calor.

Tin és un exagerat com pocs i sempre s’avança als esdeveniments. I, a la vegada, jo sóc més cabuda que els meus avantpassats (i ja és dir!). El debat pantalons curts – pantalons llargs ja fa temps que sigué solventat. … Continua llegint

Publicat dins de Crisis?, El camí, Platja | Etiquetat com a | Deixa un comentari

De bac en bac.

Tot comença un dia qualsevol. De fet, qualsevol dia tot pot començar. No hi ha un pla establert. L’establim segons anem, teixim segons el producte, destruïm segons la voluntat. Ens han ensenyat el camí dels llibres i dels idiomes, han … Continua llegint

Publicat dins de El camí | Etiquetat com a | Deixa un comentari